Aquest any 2014 fa 70 anys del desembarcament a Normandia i hem decidit anar-hi
DIA 1: Dissabte 31 de maig de 2014
Hem sortit molt aviat de casa i comencem la nostra aventura.
Anem aquesta vegada en Manel, en Jordi i la Luci.
Avui és un dia per a trepitjar carretera, pugem pel túnel del Cadí i anem per Toulouse, Bordeaux, Rochefort fins a la Rochelle.
La Rochelle és un bonic poble emmurallat. Ha coincidit que era la festa major i hi ha un munt d’activitats, atraccions, balls pels carrers…
Ens quedem a dormir al pàrquing del port de les Menines.
+ Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=16542.15
Ruta del dia:
DIA 2: Diumenge 1 de juny de 2014
La nit ha estat moguda perquè amb tanta festa hem tingut música fins a altes hores de la matinada.
Comencem a descobrir la Bretanya, anem fins a Pornic, poble costaner amb casetes típiques de pescador.
Més tard hem passat per un gran pont fins a Saint Nazarie, municipi de gairebé 70.000 habitants amb molta industria naval i ens ha semblat amb poc interès turístic.
Una hora més tard hem arribat a Carnac, on teníem previst veure els famosos alineaments de Carnac, són un conjunt d'alineaments megalítics, és el monument prehistòric més extens del món. Està inclòs en el patrimoni històric de França.
Ens dirigim cap a la penínsul·la del Quiberon on hi ha un furgo perfecte i ens quedem a dormir.
+ Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=175942.msg1373241#new
Ruta del dia:
DIA 3: Dilluns 2 de juny de 2014
Després d’esmorzar hem anat a Port-Louis, aquest municipi s'anomenava antigament "Blavet", pel nom amb què es coneixia la zona a l'oest de ribera d'Étel. L'actual nom de Port-Louis, data del 1618, atorgat en honor del rei Lluís XIII que va ordenar la seva fortificació. Cal destacar la magnífica ciutadella, que desgraciadament va servir de presó, de lloc de tortura i d'execucions de membres de la resistència a la 2a guerra mundial.
A l’altre costat de l’estuari es pot veure el municipi de Lamor-plage, agermanat amb Calafell i hem anat a fer-nos la foto de rigor amb el cartell....
El dia està gris, llavors hem decidit continuar fent camí i arribem fins al Far de Ploumanac’h, a la nomenada “costa del granit rosa”, té aquest nom perquè el granit de tot els 10 km d’aquest tram litoral té un color dominant marró tirant de rosaci.
Ruta del dia:
DIA 4: Dimarts 3 de juny de 2014
Posem rumb cap a Dinan, és un poble massa gran i volien tranquil·litat hem anat al poblet de Taden, al costat d’un llac on hem dinat.
A la tarda, hem anat cap a Saint-Malo, que és una de les poblacions més visitades de la Bretanya, vella ciutat corsària, el seu centre històric té la particularitat d’estar emmurallat completament amb una construcció del s. XIII. Després del desembarcament de Normandia i l’avanç aliat vers la Bretanya, les tropes alemanyes es van fer fortes a Saint-Malo i es va bombardejar intensament la ciutat i gran part de l’intramurs i el port van quedar devastats i s’ha reconstruït tot nou.
Avui dormint al càmping la Ville-Huchet http://www.lavillehuchet.com/
Ruta del dia:
DIA 5: Dimecres 4 de juny de 2014
Marxem cap al Mont Saint Michel, el dia és gris i quan hem arribat ha començat a ploure. Ara has de deixar el vehicle en un pàrquing i t’apropen amb autobús.
Hem anat a dinar a un furgo perfecte de Roche Torin, des d’on hi ha una bella panoràmica del Mont Saint Michel.
Hem preguntat a l’oficina de turisme, amb el nostre peculiar francès, i ens han indicat uns pobles per a visitar:
- Avranches
- Granville: poble costaner amb la seva part alta fortificada
- Carentan: Quan hem arribat hem al.lucinat!!! A l’entrada al poble hi ha un campament de simulació de la segona guerra mundial, nomenat Arizona, amb més de 100 vehicles: tancs, camions, jeep...
S'ha fet un homenatge a la platja.
Dormint al pàrquing de la mateixa platja.
DIA 5: Dijous 5 de juny de 2014
Han vingut la policia a informar-nos que no podien deixar aquí la furgo perquè
és el pàrquing oficial de les autoritats de l'acte central que es fa avui.Hem marxat cap al cementiri americà d’ Omaha Beach.
És molt emocionant passejar pel cementiri, s’ha de tenir el cor molt dur perquè no et saltin les llàgrimes dels ulls.
Ha estat molt curiós veure que hi havia làpides que tenien les lletres com a daurades i la resta eren totes blanques, ens hem adonat del perquè quan hem coincidit amb una família nord americana que venien a posar-li flors al seu avi i havien agafat sorra de la platja i la fregaven amb molta delicadesa pel nom, d'aqui el color daurat de
les lletres.
Després d’anar a dinar a un McDonald, per tenir wifi!!!! Hem planificat tornar a la platja d' Utah Beach que hi havia a la tarda una exhibició de paracaigudistes.... però ha estat un odissea, hem trigat gairebé dues hores a fer 7 km perquè tota França estava aquí, la policia t’anava desviant per carreteres comarcals i fins i tot per camins.... hem arribat tard!!!, hem vist els llençaments des del cotxe, quina pena... però no es pot estar a tot arreu.
Hem pogut aparcar en un pàrquing per autocaravanes que havien habilitat i anar caminant fins a la platja on feien un homenatge als soldats caiguts i a tots els veterans que encara viuen tant americans com alemanys, per fer un símbol de pau. Ha estat una cerimònia molt llarga i hi havia molta gent important amb molts parlaments, als pobres veterans per la seva avançada edat i el fred i la humitat que feia han hagut de començar a posar-li per sobre mantes tèrmiques.
A la nit han fet un espectacle pirotècnic a totes les platges del desembarcament a la vegada, ha estat molt maco.
Ruta del dia:
DIA 7: Divendres 6 de juny de 2014
Dia D hora H, feia exactament 70 anys del desembarcament dels aliats. Impressiona recórrer tota la costa del desembarcament de Normandia, posa els pèls de punta saber que just aquí es va canviar la sort d'Europa el 6 de juny de 1944 entre les 6 i les 6.30 h.
Al cementiri d’ Omaha venen tots els caps d’estat dels països implicats, hi ha una vigilància extrema!!
Nosaltres anem en direcció contrària, anem a Sainte-Mère-Eglise, primer poble alliberat pels americans. A la seva església hi ha la figura del paracaigudista nord-americà John Steele, que va quedar penjat del campanar la nit del 5 al 6 de juny de 1944 durant el salt de la 82a Divisió Aerotransportada com a part de l'operació Overlord, ell en haver-se quedat enganxat va poder salvar la vida però no tots els seus companys que van anar matant els nazis mentre baixaven, ja que va haver un incendi a la nit al poble i els van veure per la llum que feien les flames.
A l’entrada del poble hi ha instal·lat un gran campament americà amb tota mena de vehicles, hem vist el famós tanc Fury.
Ens quedem a dormir en un dels mil espais que han habilitat per autocaravanes, em sembla que no hem vist tantes juntes mai a la vida.
Ruta del dia:
DIA 8: Dissabte 7 de juny de 2014
Avui s’ha aixecat el dia passat per aigua, però quan hem arribat a Grandcamp Maisy feia un sol espatarrant.
Aquest és un poble costaner entre les platges d’Utah i Omaha, on hi havia una desfilada de vehicles de la 2a guerra mundial, ha estat impressionant, hi havia més de 180 vehicles.
Hem anat cap al poble de Bayeux a dinar i a la tarda anar fins al port d’Arromanches on hi havia un espectacle aeri, però ens ha tornat a passar com l’altre dia només hi ha 7 km de distància però ens ha estat impossible arribar-hi avui estava tot tancat, posaven el cartell de complert... o sigui que ens hem enfilat a una muntanyeta al poble de Ryes i ho hem vist des d’allà a la llunyania. A més han començat una hora abans del que posava a la propaganda...
Hem volgut entrar al poble d’Arromanches pensant que tothom després de l’espectacle marxaria, però ha estat impossible.
Llavors hem buscat un càmping per dutxar-nos i relaxar-nos durant tota la tarda. (Aquí algú va perdre alguna cosa jugant a les cartes...)
Hem anat a dormir al càmping “Les 3 rivieres” a Creully.
+ informació: http://www.campingdes3rivieres.fr/fr/index.php
Ruta del dia:
DIA 9:Diumenge 8 de juny de 2014
Tenim com a objectiu agafar sorra de totes les platges del desembarcament, ja tenim Utah i Omaha i ens manca Gold, Juno i Sworn.
La primera parada del dia ha estat, per fi, a Arromanches. A la platja d’aquest bonic poble es pot observar encara els blocs de formigó d'un gran port artificial que van construir per a la descàrrega de tancs i camions per a l'alliberament de França i d'Europa. Aquests blocs constituïen 2 ports, un per als americans i un altre per als anglesos, aquests blocs es van portar surant des d'Anglaterra.
Conèixer qualsevol lloc que forma part de la nostra història és increïble!
Després hem anat cap a Juno Beach, al poble de Graye-sur-Mère, que va ser on va desembarcar Churchill, en aquesta platja va desembarcar també l’exèrcit canadenc.
Més tard hem posat rumb a Sword Beach, concretament al poble de Colleville-Mongomery, on per cert no hem vist cap resta de la gran guerra, és una platja molt gran i turística al costat de la ciutat de Ouistreham des d’on surten els ferris cap a Anglaterra.
Una vegada assolit el nostre objectiu de la recollida de mostres de sorra, hem anat cap a Honfleur, gran municipi costaner molt bonic, Justament era la festa dels pescadors i hi havia un munt de vaixells (petits i grans) tots engalanats fent tombs pel port.
Étretat és molt conegut pels seus penya-segats, incloent-hi un arc natural de pedra molt famós, que alguns anomenen «L'ull de l'agulla». Aquests penya-segats, així com la platja situada al costat d'ells, van atreure nombrosos artistes (Eugène Boudin, Gustave Courbet i Claude Monet).
Hem tingut una posta de sol de películ·la.
Dormint al mateix pàrquing d’Etretat, a sobre dels penya-segats (de dia és de pagament però de nit és gratuït)
+ informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=178384.15
Ruta del dia:
DIA 10: Dilluns 9 de juny de 2014
Torna a ploure aquest matí, hem baixat a la platja i hem vist les parets dels penya-segalls des d’altra perspectiva.
Iniciem el camí de retorn cap a casa, avui farem la primera etapa fins a Rocamador (700 km) on hem dormit.
+ informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=2578.0#lastPost
Ruta del dia:
DIA 11: Dimarts 10 juny de 2014
Hem anat a la Gouffre de Padirac, que nosaltres ja coneixien però el Jordi no havia vist i li feia gràcia.
Té 99 m de desnivell pel que fa a la vora de l'obertura d'accés, amb un diàmetre d'aproximadament 35 m. La cova, a una profunditat de 103 m, conté un sistema fluvial subterrani que en part és accesible amb barca. Aquest sistema de coves és considerat com «un dels fenòmens naturals més extraordinaris del Massís Central».
És la cova més visitada de tota França, amb més de 350.000 visitants a l’any.
Després d’aquesta meravellosa experiència comencen l'’última etapa cap a casa, hem anat fins a Cahors on hem dinat i hem visitat el seu famós pont medieval.
Més tard hem posat direcció Andorra, hem anat a Ordino al furgo perfecte que hem anat altres vegades, però hem vist que havien fet una nova àrea d’autocaravanes al costat de la piscina coberta municipal. No ens ha agradat molt perquè la carretera passa per sobre i està al costat del riu i hi ha molt de soroll.
Ruta del dia:
DIA 12: Dimecres 11 juny de 2014
Hem fet un tomb per les botigues d’Escaldes i cap a casa.
A les 18 h hem arribat a "chez nous"! Ha estat un viatge espectacular i irrepetible.
Ruta del dia:
