Sóm en Manel Lanzón i la Lucia Buenavida, fotògrafs i viatgers.

dilluns, 2 de gener de 2017

CAPITOL 3 ISLANDIA 10 a 12 dia

10 DIA: 11 SETEMBRE’16 

PARC NATURAL JÖKULSÁRGLJÚFUR- HÚSAVIK - AKUERRY- REYKIR

                                           
Va ploure durant tota la nit, però quan ens vam aixecar ja no plovia i vam anar a fer una ruta circular al parc fins la llacuna d'Arbyrgi, és una passada, un raconet amb un munt de vegetació i una gran paret com teló de fons. El típic és pujar fins dalt i veure tota la vall envoltada de les parets de pedra (ruta de 3 h), però no teníem temps, havíem de tornar a intentar veure les balenes.

Pel camí hem vist el mar més picat que el dia anterior... quan hem arribat ens han tornat a confirmar que avui tampoc es podia sortir a la mar... quina pena!!!

Vam decidir avançant quilòmetres i anar fins a Akureyri, gran ciutat d'uns 19.000 hab, ja no estàvem acostumats a veure tanta casa junta! Vam fer la volta d'inspecció en cotxe i després hem aparcat i hem visitat la ciutat, el carrer comercial, l’església... Les ciutats no són el nostre. Vam marxar cap un càmping a Reykir a 12km, posava que hi havia una piscina natural, però no l'hem trobat.


11 DIA: 12 SETEMBRE’16 

REYKIR - HVÍTSERKUR- HVAMMSTANGI- BÚðARDALUR 

                                                               
Quan ens vam aixecar... tornava a ploure.. Tocava anar cap la penínsul.la de Vatnsnes a veure foques.

La primera parada va ser Hvitserkur, magnífica roca de basalt en mig de l’aigua de la platja en forma de rinoceront. La marea estava baixa i hem hagut apropat força, però feia un vent horrorós i no parava de ploure.

Vam fer una nova amiga, una foca, que ens seguia des de dins de l’aigua mentre que nosaltres caminàvem per la sorra.

La carretera es va convertir en un camí de cabres, tot ple de tolls , vam fer 40 km en aquestes condicions.

Ens vam aturar a Svalbard un mirador on hem tornat a veure foques, però totes dins de l’aigua, no ens estranya amb el dia que fa...

Vam arribar a Hvammstangi on teníem pensat anar a dormir, però hem decidit continuar fer camí doncs el temps no acompanya gens, tirem cap a la Penínsul.la de Snafellnes. Vam avançar camí fins a Búðardalur, i ens quedem a dormir al càmping del poble, però abans ens aturem a una benzinera a fer-li un "manguerazo" a l’autocaravana que semblava de color negra del fang.

12 DIA: 13 SETEMBRE’16 


capítol 2: ISLÀNDIA (6 al 9è dia)






6 DIA: 7 SETEMBRE’16

Itinerari: JÖKULSARLÓN – EGILSSTADIR



Ens vam aixecar ben d’hora a Jökulsárlón a veure sortir el sol a la platja amb els icebergs brillant amb el sol i no podíem parar de fer fotos, però havíem de marxar perquè teníem per davant un dia de molts km.






Vam fer la primera parada a HÖFN: és la segona ciutat més gran de la part sud-oriental d'Islàndia, és una ciutat portuària. Vam buidar les aigües brutes de l’autocaravana i vam continuar fent camí.

A les afores d’Höfn hi ha la Penínsul.la de Stokksnes (des del seu far es veu el mont Vestrahom), vam anar fins allà, però el dia estava núvol i no hi havia visibilitat, a més a més s’havia de pagar 7€ per poder passar caminant.




Vam continuar per la Ring Road, amb la boca oberta a cada corba de la carretera.






Ens vam aturar a una platja plena de cascades que queien a la mateixa sorra negra i una gran pedra al mig de la platja, estàvem a pocs quilòmetres de Djupivogur.



La següent parada va ser el poble de Djupivogur, és un poble pintoresc que té una exposició molt curiosa d’ous de totes les aus que hi ha a Islàndia, són de mabre i estan a escala real.







Teníem previst anar a veure les cascades de Hengifoss i Litlanesfoss però s'havia de caminar unes dues hores i estavem molt cansats del viatge, ho vam deixar per altre vegada...

Contínuem cap la ciutat de Egilsstadir, des de Breddalsyk fins arribar-hi, la carretera es torna un camí sense asfaltar ple de clots, però és normal perquè és un port de muntanya impressionant (Stefánsbud) i només hem vist un parell de granjes en tot el trajecte.








Vam continuar camí fins a Seydisfjördur: un dels pobles més bonics de tota Islàndia, en què ja només la carretera de baixada i el paisatge mereixen la pena , però cal afegir que a la benzinera del poble es mengen els autèntics “perritos calientes” de l'illa. El poble es troba a resguard d'un dels fiords més bonics de tota Islàndia, i que ha estat triat per múltiples artistes com la seva residència.

Al final del dia vam arribar a Egilsstadir,  un poble que es va fundar fa relativament pocs anys, al 1947, no té molt d'interès, està al costat del llac Lagarfljot, un llac de 25m de llarg, on diuen que hi ha un monstre com el Nessi d'Escòcia.

Ens quedem a dormir a un càmping dins de la ciutat.


7 DIA: 8 SETEMBRE’16 

Itinerari: EGILSSTADIR A LLAC MYVATN


El dia es va aixecar gris i pluvisquejava, els quilòmetres fins a Delttifoss van ser durs, perquè el paisatge era molt monòton tot era pla i a sobre núvol i gris.
Quan vam arribar a Dettifoss plovia molt i ens vam esperar una estona a l'autocaravana fins que va afluixar i ens vam posar els paravents i cap a fora. És un impressionant salt d'aigua de 44 m d'alçada i amb un cabdal de 500 m3/s.
A 1 km caminant corrent a munt es troba Selfoss, altra cascada més petita, però molt maca perquè pots arribar caminant fins a sobre del salt d'aigua i veure les aigues tortes molt calmades i que després cauen en picat.
Quan vam tornar a l'autocaravana va començar a ploure a bots i barrals, i vam haver de fer una migdiada obligada, que ens ha anat de conya, i després el dia va començar a obrir i  vam anar cap a Hverir a veure les sulfataras de Hverarond a la mateixa carretera 1. 
És un lloc espectacular sembla sortit d'una pel.lícula futurísta, està als peus de la muntanya de Námafjall amb pous de fang bullint de color blau i ocre, fumaroles, manantials en ebullició... 
Més tard vam continuar cap a Krafla, el Parc volcànic més excel.lència del llac Myvatn, on l'activitat telúrica està activa. Tot el parc eruptiu constitueix un paradís geològic: colades de lava distribuïdes en capes sequèncials encara humeants en els mantos més recents.
L´última explosió va ser al 1984. 
Vam fer una ruta circular caminant per dins del volcà Leirhnjúkur, amb fumaroles, solfotaras, pous calents... Va ser com anar al principi dels temps.
No és d'extranyar que el govern Islandés hagi col.locat aqui una central geotérica amb la finalitat d'aprofitar i canalitzar l'energia generada des del mateix cor de la terra.
Després vam posar rumb cap al poble de Reykjhlies, de nómés 700 habitants, és la porta d'entrada al llac Myvatn i famós per la seva esglèsia que va sobreviure a la terrible erupció del Krafla al 1729.
 Vam anar a un càmping a un poblet del costat a Hlíd, un terreny d'acampada amb una caseta com a recepció, com tots els càmpings a Islàndia.

8 DIA: 9 SETEMBRE’16 

Itinerari:  LLAC MYVATN-DIMMUBORGIR-HVERAROND (HVERIR)

                                     

Aquest dia vam tenir descans de fer quilòmetres i vam explorar els voltants del llac Myvath

Primer vam anar a Grjótagjá, una gruta d’aigua dins d’una esquerda que va crear el volcà amb aigua calenta entre 47 i 50 ºC. Antigament era el lloc típic on es banyaven els islandesos durant tot l’any, però ara mateix està prohibit banyar-se perquè va proliferar una alga tòxica.

Més tard vam anar cap a Dimmuborgir, Llac de lava buit i convertit en un laberint ruïniforme de pinacles.

Ens vam apropar al volcà Hverfsall i vam pujar fins dalt.

Vam continuar fins arribar a Höfdi , vam caminar una estona fins veure les típiques formacions volcàniques dins del llac.

Ens vam tornar a aturar al poble de Skúturtadagigar segon assentament més gran del llac, hi ha una benzinera, un hotel i 4 cases.
Per últim vam tirar cap a la cascada de Godafoss, 'cascada dels déus' és una de les cascades més espectaculars d'Islàndia, per veure la posta de sol des d’allà.

Vam anar a dormir a Laugar, poble una miqueta més gran de camí al nostre destí de l’endemà. Ens vam quedar en una zona que hi havia el símbol de càmping però és un poliesportiu municipal i deixen la porta oberta dels wc i dutxes.

9 DIA: 10 SETEMBRE’16 

LLAC MYVATN - HÚSAVIK - PARC NATURAL JÖKULSÁRGLJÚFUR



A l'una del mig dia havíem d'estar a Húsavik perquè teníem una reserva d'un vaixell per veure balenes.

A mig camí ens vam aturar a Grenjadarstadur, unes de les granges típiques més grans amb teulada tota d'herba i una església de l'any 1865. Les cases de la granja és un museu de la vida tradicional, però només obren al juliol i agost.

Vam arribar a Húsavik, petit poble pescador amb port i cases de fusta que han convertit en restaurants, és coneguda per la seva església del s XIX, viuen del turisme i sobretot de l’observació de balenes. Vam tenir mala sort perquè ens vam comunicar que degut a la mala mar s’anul·lava que si podien tornar l'endemà. No era la nostra idea, però vam canviar de plans i en comptes de baixar hem anar a visitar el parc natural de Jökulsárgljúfur. Plovia i plovia...

Vam dormir al càming de l'entrada al parc a Asbyrgi.

10 DIA: 11 SETEMBRE’16 

PARC NATURAL JÖKULSÁRGLJÚFUR- HÚSAVIK - AKUERRY- REYKIR

                                           
Va ploure durant tota la nit, però quan ens vam aixecar ja no plovia i vam anar a fer una ruta circular al parc fins la llacuna d'Arbyrgi, és una passada, un raconet amb un munt de vegetació i una gran paret com teló de fons. El típic és pujar fins dalt i veure tota la vall envoltada de les parets de pedra (ruta de 3 h), però no teníem temps, havíem de tornar a intentar veure les balenes.

Pel camí hem vist el mar més picat que el dia anterior... quan hem arribat ens han tornat a confirmar que avui tampoc es podia sortir a la mar... quina pena!!!

Vam decidir avançant quilòmetres i anar fins a Akureyri, gran ciutat d'uns 19.000 hab, ja no estàvem acostumats a veure tanta casa junta! Vam fer la volta d'inspecció en cotxe i després hem aparcat i hem visitat la ciutat, el carrer comercial, l’església... Les ciutats no són el nostre. Vam marxar cap un càmping a Reykir a 12km, posava que hi havia una piscina natural, però no l'hem trobat.


11 DIA: 12 SETEMBRE’16 

REYKIR - HVÍTSERKUR- HVAMMSTANGI- BÚðARDALUR 

                                                               
Quan ens vam aixecar... tornava a ploure.. Tocava anar cap la penínsul.la de Vatnsnes a veure foques.

La primera parada va ser Hvitserkur, magnífica roca de basalt en mig de l’aigua de la platja en forma de rinoceront. La marea estava baixa i hem hagut apropat força, però feia un vent horrorós i no parava de ploure.

Vam fer una nova amiga, una foca, que ens seguia des de dins de l’aigua mentre que nosaltres caminàvem per la sorra.

La carretera es va convertir en un camí de cabres, tot ple de tolls , vam fer 40 km en aquestes condicions.

Ens vam aturar a Svalbard un mirador on hem tornat a veure foques, però totes dins de l’aigua, no ens estranya amb el dia que fa...

Vam arribar a Hvammstangi on teníem pensat anar a dormir, però hem decidit continuar fer camí doncs el temps no acompanya gens, tirem cap a la Penínsul.la de Snafellnes. Vam avançar camí fins a Búðardalur, i ens quedem a dormir al càmping del poble, però abans ens aturem a una benzinera a fer-li un "manguerazo" a l’autocaravana que semblava de color negra del fang.