Sóm en Manel Lanzón i la Lucia Buenavida, fotògrafs i viatgers.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Escapada a Astúries (juliol 2015)




Dissabte 4 de juliol de 2015

L’objectiu d’aquest viatge és conèixer Astúries.
Hem sortit a les 8 h del matí en direcció a la Platja  de les Catedrals a Ribadeo,  l'últim poble  de  Lugo (entre Galícia i Astúries) i anirem desfent el camí fins a casa.
Són 900 km que hem anat fent a poc a poc, hem arribat a les 19 h, està plovisquejant i només hi ha 19 °C, en comparativa dels 35 °C amb l’onada de calor que hi ha a Calafell és una meravella!
Quan hem arribat hi havia marea alta.



La marea baixa era a l’1 de la matinada i hem baixat a fer fotografies nocturnes.



Hem dormit al pàrquing de la platja de les catedrals
+ Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=164236.0


Ruta del dia:


Diumenge 5 de juliol de 2015

Al matí hem fet una passejada per les passarel·les de fusta que hi ha entre les cales. 


La marea baixa serà a les 13,30 h, a les 11 h hem volgut baixar a la platja i ens hem trobat uns treballadors de la Xunta de Galícia que ens demanaven el permís per baixar (es veu que s’ha de demanar per internet), ja que només poden baixar un nombre màxim de persones per preservar l’indret, al final ens han deixat passar però prèviament hem hagut d’omplir un formulari amb les nostres dades. Semblava el "Corte Inglés" en un dia de rebaixes, ha estat complicat fer alguna fotografia sense cap turista pel mig.






Després del migdia hem anat fins al Far de l'Isla de la Plancha.


Més tard hem posat rumb cap a Cudillero, famosa vila marinera coneguda com la “Villa Pixueta”, és un port pesquer ubicat a refugi natural dels penya-segats i on la disposició de les cases del poble és molt típica.



Per dormir hem decidit anar cap a l’interior,  ja que a Astúries està prohibit pernoctar a menys de 500 m del mar per la Llei de Costes.

Hem anat cap Villanueva, a l’Àrea recreativa de Buyera, inici de la “senda del oso (La millor manera d'arribar a l'ós bru és a través de la via verda més transitada d'Astúries. La senda que porta el seu nom procedeix del passat miner d'aquesta zona. A mitjans del s. XIX es va construir la via fèrria per transportar carbó des de Proaza i Teverga fins a Trubia. Un segle després la via va quedar abandonada. En l'actualitat, sense rails ni trens, transporta en 22 km sensacions, esport i naturalesa. Es pot contemplar de prop a dues ósses asturianes: la Paca i la Tola, que passen el dia d'un costat a un altre, dins d' una muntanya encerclada al costat de la senda).

+Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=197187.0

Ruta del dia:


Dilluns 6 de juliol 2015


Avui l’objectiu és fer la "Ruta de las Xanas" (10 km), des de Villanueva a Pedroveya. Les Xanas són nimfes d’aigua dolça de petita estatura amb llargs cabells rossos i molt belles. Viuen a les coves, fonts i riberes dels rius. Aquests personatges de la mitologia asturiana surten la nit de sant Joan i trenquen el seu encanteri ballant, rentant i estenent la seva roba.
Als anys 30 es va voler construir una carretera per apropar els pobles més aïllats de la vall però no es va culminar per la seva dificultat i es va quedar en un petit sender excavat a la 

roca i que passa pel mig del congost.

 
Tot el camí és de pujada però val la pena perquè és molt bonic, es passa per tarteres, per un petit congost semblant a baixa escala al congost Montrebei, per un bosc súper frondós on l’únic color que existeix és el verd en totes les seves tonalitats.

 

Hem arribat al poble de Pedroveya i hem anat a dinar al restaurant La Generosa a dins d’un típic horrio asturià, i com no hem menjat Fabada Asturiana per llepar-se els dits, tal com ens van recomanar els nostres amics Tomás i Merche.


Després hem desfet el camí fins a Villanueva i hem dormit al mateix furgoperfecte que ahir.

Dimarts 7 de juliol de 2015

Hem decidit tornar cap a la costa, exactament cap a la Platja del Silenci (també nomenada del Gavieiru o Gavieiro) a Castañeras a 16 km de Cudillero. És un d aquests indrets on el temps sembla que s’aturi. Com que no està a prop de cap nucli de població gran conserva el seu estatut de platja semi desconeguda. És una preciosa platja de petits còdols en forma de mitja de lluna.





Hem aparcat en un terreny d’un pagès de la zona, que ha vist que podia fer uns calerons si per un euro deixa aparcar en les seves terres. El lloc és genial perquè des de la furgo veiem tota la platja.
Hem baixat caminant fins a la sorra, hi ha uns 500 m i no es pot accedir d’altra manera que no sigui caminant, l’últim tram són unes escales.
És una platja paradisíaca.




Després de dinar ha començat a ploure i hem anat cap a Luanco a fer un passeig, és una població costanera amb una bonica església amb un passadís exterior cobert (cabildo sobre columnes toscanes). Als S. XVI i XVII va ser un port balener.



 Avui dormint en una àrea d’autocaravanes al poble de Candás, està al costat de l’estació del tren i hi ha taules de pícnic, barbacoes i un gran horrio.


Ruta del dia:

Dimecres 8 juliol de 2015

Avui anem a la part més al nord d’Astúries al cap de Penyes, les vistes de tota la costa des d’allí són impressionants.





Més tard hem posat direcció a Tazones, un petit poble mariner, famós pel seu marisc i és clar està tot ple de restaurants.




 Hem viscut un moment màgic quan ens hem creuat amb un músic de carrer que ens ha tocat amb la seva acordió una composició de Pau Casals.


Aqui ho podeu veure el video:   https://youtu.be/pe93zm-_Hco

A la tarda hem anat a Ribadesella el municipi més gran del concejo que porta el seu nom. A l’Edat Mitjana va ser molt important, ja que hi havia una drassana que es nodria de la fusta que baixava pel riu Sella, el comerç de sal, la captura de salmons i la caça de balenes. Al s. XVII es va intentar que fos el principal port d’Astúries però no va ser així i va ser Gijón. 
La seva geografia és molt peculiar, ja que entra la ria i un magnific estuari.



A la platja de Santa Marina hi ha espectaculars palauets indians de principis del s. XX que representaven el poder adquisitiu d’aquests que van emigrar a Cuba a fer les aAmèriques.


Hem anat a dormir a un furgoperfecte a l’àrea recreativa de Garaña (Llanes).


+ informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=221790.0


Ruta del dia:


Dijous 9 de juliol de 2015


Ens hem aixecat d’hora i hem anat fins als bufons de Pria (Llames) a la platja de Guadamia, aquesta és una bonica platja entre dos penya-segats que entra fent un meandre, quan hi ha marea alta sembla una gran piscina, ja que en estar refugiada entre parets de pedra gairebé no hi ha onades. 
Ens hem enamorat de la casa que hi ha a sobre de la ria.


Hem passejat al costat dels bufons, són escletxes i xemeneies obertes a la roca del penya-segall, connectades amb les simes marines per les quals les onades del mar espitgen l’aigua amb gran força els dies de temporal, formant a la superfície sortidors d’aigua polveritzada que pot assolir més de 20 m d’alçada i que fan un soroll molt peculiar que es pot sentir en molts quilómetres.

 

Després hem anat a visitar unes de les platges més típiques per lo atípica que és: la platja de Gulpiyuri (Llanes), la platja sense mar, una petita joia de sorra daurada declarada monument natural el 2001. Es tracta d’una petita platja de mar, però situada terra endins, entre els verds prats. A la costa de penya-segalls de roca calcària el mar va anar creant una cova vers a l’interior, i el fons de la cova es va enfonsar (un fenomen kàrtisc nomenat dolina) deixant un petit forat d’un 50 cm de diàmetre a 100 m de la costa. Aquest enfonsament segueix connectant la platja amb la costa i entra l’aigua de mar i es noten les marees.


A la tarda hem anat a l’espectacular platja de la cova del mar, al poble de Nueva. Hi ha unes formacions que semblen un pont i l’aigua passa per sota. 




És una platja rara perquè hi ha gent de tot tipus: escaladors que escalen la paret dels penya-segalls, famílies a la sorra fina, mariscadors.... vaques al costat de l’aigua.



Aquesta nit dormirem al mateix furgoperfecte que ahir. Hem comprovat que la dutxa de la furgo va de meravella. Una vegada instal·lada la furgoneta hem anat a explorar els voltants de l’àrea recreativa i hem arribat fins a la costa pel mig de prats plens de cavalls i vaques.





Ruta del dia:

Divendres 10 juliol de 2015


Hem tornat a la platja de la Cueva i hem deixat la furgo al pàrquing i hem anat caminant fins a la platja de Sant Antoni, per arribar-hi hem hagut de travessar per al mig d’una granja, totes les finques han de deixar pas per arribar a la costa. Ha estat una mica estrany passar al costat dels porquets, vaques, gallines....


La platja de sant Antoni de mar és una bonica cala de sorra blanca i agua de color turquesa amb una ermita a sobre del penya-segall.



Més tard hem anat a investigar altra cala: La platja de la Huelga al poble d’Hontoria, hem deixat la furgo en aquesta petita aldea i hem anat els 3 km caminant, són precioses aquestes platges que només es pot arribar d’aquesta manera perquè no estan massificades. Aquesta és una preciosa platja on el bosc arriba fins a la sorra i on desemboca un petit rierol, al fons es poden veure curioses formacions rocoses a l’aigua en forma de pont.


A última hora del dia hem anat cap a la costa de Celoriu on volem veure quatre platges que hi ha juntes: Barro, Sorreus, Troenzo i Borizo . Són platges més urbanes perquè estan al costat del poble i hi ha macro pàrquings, càmpings... hem tingut sort perquè al matí ha fet molt de vent i la gent no ha baixat a la platja, ara ha amainat una mica però no hi ha molta gent. Hem fet el camí de ronda entre aquestes cales i ha estat una passada. Hi havia marea baixa i hem pogut fotografiar un munt de roques i ilotes, hem gaudit com bojos fent fotos i més fotos.





Després hem tirat cap als Pics d’Europa, dormint al càmping Naranjo de Bulnes a Arenas de Cabrales.

 +Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=188226.0


Ruta del dia:


Dissabte 11 de juliol de 2015


Avui hem decidit fer relax i no agafar per res la furgo, hem anat caminant fins al poble d’Arenas de Cabrales que està a 1,5 km i hem fet algunes tapes com el xoriço a la sidra....



A la tarda hem fet una ruta d’una hora caminant fins al poble abandonat de Pando, ens ha fet molta pena veure un cavall i uns porquets súper prims com si no hagués anat durant molts dies a donar-li ningú menjar. 




 
Hem tornat pel poble on hem sopat.

Diumenge 12 de juliol de 2015


Hem deixat el càmping (20 € /nit per una dutxa calenta... per la resta són autosuficients) i hem anat amb la furgo a investigar on és el millor lloc per a fotografiar el Naranjo de Bulnes ( L’Urriellu).


 Hem baixat fins a Poncebos on comença la ruta de Cares (són 12 km d’anada i després s’ha de tornar... hem estat investigant i hem vist que la part més bonica de la ruta és la del final ). Hem pujat al poble de Camarmeña on hi ha un mirador al Naranjo. També hem anat a Sotres un petit poble ple de botigues de souvenirs i restaurants que viu dels excursionistes i escaladors. Hem tirat per un petit camí sense asfaltar fins al poble abandonat de Vegas de Toro, una preciositat entre muntanyes, hem tingut sort perquè després de dos dies enovolatats aquí ha sortit el sol i hem pogut fer unes meravelloses fotografies amb les muntanyes i els núvols.




A la tarda hem decidit anar cap al poble de Caín, municipi on acaba la ruta de cares, hi ha més de 2 h de camí travessant dos ports de muntanya o sigui corba darrera corba... Hem arribat al poble de Posada de Valdeón i estaven ja cansats i ens quedem a dormir a l’àrea municipal d’autocaravanes, paguem 8 €/nit, però tenim dret a utilitzar els lavabos d’un súper pavelló que hi ha al costat (Al concejo de Posada de Valdeón que consta de 8 pobles només hi viuen 150 persones).



Hem fet un tomb i hem estat mirant com jugaven els homes del poble a les típiques bitlles.


Hem tingut el regal una posta de sol al·lucinant amb els Pics d’Europa al fons.


 Ruta del dia :


Dilluns 13 juliol de 2015


A les 10 h ja estavem al pàrquing de Caín disposats a començar la ruta. 


Hem planificat que no farem tota la ruta fins a Poncebos perquè és molt llarga, arribarem fins a Culiembro una antiga aldea que està a 6 km o sigui que anada i tornada seran 12 km. Hem començat a caminar pel congost ple de túnels excavats amb pics i dinamita als anys 40 i 50 per mantenir el canal d’aigua de l’embassament. Al principi fins i tot feia fred perquè anaven per la part obaga, després el camí surt al sol i és espectacular.




Hem fet la primera aturada a esmorzar, en unes cases semi derruïdes i ens acompanyen unes cabres que estan molt acostumades a què la gent li doni menjar.


No tenim molt clar fins a on hem de caminar perquè el camí no està senyalitzat, hem vist que el camí sortia del congost i començava a pujar per la muntanya llavors ens hem adonat que estaven a un parell de km de Poncebos, o sigui que hem fet gairebé tota la ruta de Cares sense voler.




La tornada ha estat dura perquè el sol ens donava de ple, però hem arribat perfectament i hem fet un bany de peus a les congelades aigües del riu Cares.

Més tard hem agafat la furgo i hem posat direcció Fuente , en línia recta està només a 12 km però hauríem de travessar les muntanyes o sigui que en cotxe hi ha 80 km i es triga unes 2h perquè hi ha el port de muntanya de sant Florios de 1609 m d’altitud.
Hem arribat a Potes un poble bastant gran i hem fet una passejada pels seus carrers.



Com per aquesta zona no hi ha molts furgoperfecte hem triat un càmping: "La isla de los picos de Europa".
Hem estat bé a aquest càmping però ens ha sobtat que la majoria de la gent fos anglesa i és que venen en ferri fins a Santander.

Ruta del dia:


Dimarts 14 de juliol de 2015


Avui toca agafar el telefèric de Fuente (ens han cobrat un euro menys per ser de la Federació de Muntanya) i baixar caminant 14,5 km pel port de l’àliga.


Al principi el camí baixava per un camí ample coronat per les altes muntanyes dels Pics d’Europa, entre prats amb cavalls, vaques i gralles, la terra era tan blanca que fins i tot feia mal als ulls. 





Després el camí s’ha començat a endinsar en un bosc de faigs i ha estat força dur perquè era un continu baixar i pujar. 

Després de 5 h hem arribat de nou al pàrquing, una dutxa freda a la furgo ens ha deixat com a nous.

Més tard hem tirat cap a la platja de Barrika al costat de Bilbao, comencem el camí de tornada.


És una platja salvatge de 600 m de llargada, envoltada d’espectaculars penya-segalls de més de 100 m d’alçada, és un punt d’interès geològic per les seves formacions de plecs i falles que semblen dracs adormits a la platja quan baixa la marea. Per baixar a la platja hi ha una escala de pedra amb 302 esglaons (que després s’han de pujar).


Hem arribat a la posta de sol, ja que sabíem que seria marea baixa i volíem fotografiar els plecs que fa la roca a la platja.





                                                   Hem fet un nou amic i tot.

Ens quedem a dormir al furgoperfecte de la platja de Barrika
+ Informació: http://www.furgovw.org/index.php?topic=1408.60

Ruta del dia:


Dimecres 15 de juliol de 2015


Tornada cap a casa, Astúries ens ha encantat!!!


Ruta del dia:


4 comentaris:

  1. Un viatge i reportatge de luxe. Astúries és preciosa i amb uns escenaris meravellosos i sorprenents per la seva naturalesa i pel seu caràcter genuí.
    Astúries no s'acaba mai, vagis les vegades que hi vagis sempre trobes racons fascinants i llocs que en diferents èpoques de l'any són completament diferents. A mi el que més em va impressionar, i ja fa anys, va ser la ruta del Cares, les platges i la col·lecció de verds que hi ha a les seves muntanyes. I la gastronomia, és clar !!!
    Ptons :-*

    ResponElimina
  2. Asturias es precioso y aun más cuando nos lo enseñais con estas maravillosas fotos.

    ResponElimina
  3. Asturias es precioso y aun más cuando nos lo enseñais con estas maravillosas fotos.

    ResponElimina