Sóm en Manel Lanzón i la Lucia Buenavida, fotògrafs i viatgers.

dissabte, 12 de setembre de 2015

Hautes- Pyrenées (agost 2015)






Dilluns 16 d'agost:

Després de passar un cap de setmana amb uns amics al bonic poble d'Alquézar a Osca.



Hem començat la nostra setmana per terres dels Hautes- Pyrenées. Aquest departament francès forma una barrera natural entre França i Espanya i només una carretera permet la connexió entre els dos països mitjançant el túnel Bielsa - Aragnouet. Compta amb trenta cinc pics que superen els 3.000 metres d'altitud, i és el Vignemale el més alt (3.298 m), altres d'importants són el Pic du Midi de Bigorre (2.877 m), Neouvielle (3.091 m) y Arbizon (2.831 m).

Vistes del Pic du Midi de Bigorre des del Port d'Aspin.

Hem passat totes les corbes del port de muntanya d'Aspin fins al poble d'Ancizan, allà hi ha un furgofecte al costat del llac de Payolle, ens quedem a dormir amb un munt d'autocaravanes.


 Ruta del dia:


Dilluns 17 d'agost:

Ens hem aixecat amb un dia gris, núvol i amenaça pluja. Hem passejat pel llac de Payolle, un petit llac de muntanya amb casetes de fusta al seu voltant i un "centre de loisirs" amb activitats per totes les edats: cavalls, piragües, ponts de mico...



Més tard hem tornat a la furgo i hem tirat cap al port del Tourmalet, meca dels ciclistes, però complicat per conduir per ell: estretes corbes, ciclistes i a sobre boira... Hem arribat al petit poble de Gèdra, hem donat una volta per ell però era el migdia i estava tot tancat, llavors hem decidit anar fins al Cirque de Troumouse passant per al poble de Héas (on hi ha la capella de Notre Dame que ha estat reconstruïda a la seva història tres vegades, l'última al 1915 degut que es va quedar tapada després d'un gran allau).
Per passar per la vall de Aguillous fins al Circ glaciar de Troumouse a la conca del riu Garona, s'han de pagar 5 euros, que utilitzen per arranjar el camí després de l'hivern amb les neus. Hem pujat fins dalt i no hem pogut veure res, ni el llac de les Aires ni les espectaculars muntanyes ja que hi havia una espessa boira que l'únic que ens ha deixat apreciar ha estat el seu color blanc i una petita ermita a sobre de la muntanya.


Hem tornat al poble d'Héas i hem dormit en un furgoperfecte amb altres furgonetes.



Ruta del dia:


Dimarts 18 d'agost

Avui hem decidit anar fins al circ de Gavarnie que forma part del massís de Mont Perdut. Va ser declarat al 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El poble de Gavarnie són quatre cases, totes amb petites botigues de souvenirs i hosteleria de cara al turisme, és un dels llocs més visitats del Pirineus francesos. Per aparcar has de pagar 4€ ja que és missió bastant impossible poder deixar el cotxe fora dels pàrquings habilitats.


Hem començat la ruta fins la Gran cascada de Gavarnie, que és una de més altes d'Europa amb més de 400 m de caiguda. Fins a “l'Hôtellerie du cirque” hi ha 1.30 h de senzill camí planer i amb algunes pujades i amb el qual vas acompanyat per multitud de persones i alguns rucs per als turistes més ganduls... Des d'allí es pot apreciar en la seva totalitat el circ, aquesta muralla rocosa calcària, gris, ocre o rosa d'un diàmetre de 6 km, meravella de la natura, s'ha retorçat i elevat fins més de 3.000 m d'altitud. Quan hem arribat hi havia uns núvols enganxats al seu cim i només podíem veure l'últim tros del salt d'aigua, semblava que sortia de la “nada”.... Després ha començat a obrir-se i hem tingut la sort de veure uns espectaculars jocs de llum.


A partir d'aquí el camí és complica i hi ha 45 min de pujada molt costaruda fins la base de la cascada, val la pena l'esforç, és espectacular mirar des de baix aquesta caiguda d'aigua i mullar-se amb les seves micro gotes.


Hem tornat per l'altre costat del riu i hem pogut baixar sense la “marabunta” de gent, les vistes del circ des d'aquest indret són espectaculars.


Ha estat un dia genial i el temps ens ha respectat.

Avui ens quedem a dormir en una àrea per autocaravanes a la sortida de Gavarnie, que val 7€ la nit.
+ informació http://www.furgovw.org/index.php?topic=41.msg74#msg74

Ruta del dia:

Dimecres 19 d'agost

Ens hem aixecat d'hora perquè avui és el gran dia.... anem a fer la desitjada Bretxa de Rotllan. El dia ens acompanya ha sortit un sol espatarrant.

On hem dormit està de camí al coll de Tente (2.208 m) on hi ha un pàrquing des d'on surt la ruta vers la Bretxa, quan hem arribat ens ha sorprès com matina la gent i quants cotxes hi havien, ja que quedaven poques places.


Hem reprès el nostre itinerari seguint la senda de Serradets, ampla, còmoda i envoltada pels colossos Gabietos i Taillón.


Al poc passarem per un incòmode caos empinat i rocós per on creua una caiguda d'aigua procedent del glaciar del Taillón.



Arribem a la part superior dels blocs sense gairebé aire, on una senda ens porta al coll de Serradets, un magnífic punt panoràmic des d’on s’observa tot el circ de Gavarnie i la Gran Cascada, que afavorida pels vents de la zona sembla no arribar mai a tocar terra. Arribarem fins el refugi de Serradets (2.587 m).


Des del refugi contemplarem clarament d’esquerra a dreta: l’imponent Casco de Marboré (3.006 m), la Bretxa de Rotllan i l’abrupta paret del Taillón (3.144 m). Al poc temps assolirem la Bretxa de Rotllan després d’ascendir per una traïdora pedrera i una gran i costeruda gelera, frontera entre França i Espanya i antic pas natural que utilitzaven els contrabandistes.


Diu la llegenda que Rotllan, nebot de Carlomagno, va obrir la Bretxa mentre intentava destruir la seva espasa Durandal colpint-la contra la roca al final de la batalla de Roncesvalls per a evitar que caigués en mans dels sarraïns, al final l’espasa va caure a França però ell va morir a Espanya.


Les parets de la Bretxa i el seu profund tall de 40 m d’amplària i fins a 100 d’alçada ens deixen impressionats; és gratificat veure cóm tan grandiós capritx de la natura pot fer-nos sentir tan menuts i alhora tan grans per poder gaudir d’aquest moment! Les vistes d’Ordesa ens fan posar els pèls de punta.


No hem estat molta estona dalt perquè patíem per la baixada, ja que per molta gent preparada aquesta ruta és fàcil, però per a nosaltres és un itinerari d’alta muntanya!! I començava a posar-se núvol.


Hem arribat a la furgo sans i estalvis i súper contents i orgullosos per la fita que acabem de fer: 596 m de desnivell ( vam partir d’una l’alçada de 2.208 m i hem arribat a 2.804 m) i 12 km.

Hem agafat la furgo i ens hem anat a Cauterets en busca d’un càmping perquè avui ens mereixem una bona dutxa, dormint al petit càmping Le Cabaliros (http://www.camping-cabaliros.com/espagnol/), on ens han atès súper amablement.


Ruta del dia:

Dijous 20 d'agost

Avui hem fet una mica el ronso... ens hem aixecat amb tota la calma. Hem recollit tot i hem marxat del càmping, on hem estat molt tranquils.

Hem anat a fer un passeig pel poble de Cauterets, famós per les seves estacions termals, les seves pistes esquí i multituds d’excursions a les seves muntanyes. Ens ha cridat molt l’atenció la seva església amb un Via crucis fet pel pintor Baldi, unes obres molt modernes que es van realitzar al 1996 amb el consentiment de les autoritats religioses i un pessebre fet amb pedres recollides dels rius locals) i la seva gare (estació) de fusta molt peculiar.



Al mig dia ens hem adreçat cap a la cascada del pont d’Espanya, on el nostre objectiu és fer el llac de Gaube, hi ha l’opció de pujar a peu (1,30 h de pujada) o accedir en un telecabina fins al pont d’Espanya i després en telecadira fins a 20 min del llac. Malgrat els 12,5 € hem optat per la segona opció ja que estem cansats i baixem caminant.


El llac de Gaube té una una superfície de 19 Ha i queda envoltat de muntanyes que superen els 2.500 m d'altitud: el pic Mayouret (2.688 m), el Grand Pic de Paloumères (2.720 m) i el pic de Gaube (2.377 m). El llac és punt de pas per tots els excursionistes que recorren el sender de llarg recorregut GR-10 i per aquells que fan l'excursió fins a l'espectacular circ d'Oulettes de Gaube, les parets del qual podem intuir des del llac, a la llunyania, en direcció sud.



Les cascades del pont d'Espagne.

Quan hem baixat teníem pensat anar a dormir aunaàrea d’autocaravanes en Àrgeles-Gasson, però ja no existeix, llavors hem buscat per internet una altra àrea i ens anem al poble d’Arrens-Marsouns.
+ informació http://www.furgovw.org/index.php?topic=240863.0

Ruta del dia:

Divendres 21 d'agost

Hem anat a fer una visita al poble d’Arrens-Marsouns al cor de la val d’Azun, té diverses cases antigues i un campanar molt típic.

Més tard hem agafat la furgo i hem posat direcció al llac d’Estaing que és accessible en cotxe, per això és un lloc molt visitat. És un bonic llac de 16 Ha i té una profunditat de 6m.



Hem decidit començar el viatge de tornada i posem rumb cap a Revilla, tornem per al túnel de Bielsa de nou però aquesta vegada no ho fem per port de muntanya sinó per carreteres més generals.

Dinem a un restaurant de Bielsa i ens adrecem als miradors de Revilla a la garganta d’Escuain amb l’objectiu de poder veure i fotografiar el trencalòs, però després de tota la tarda no hem vist res. Això si, les últimes llums sobre la muntanya del cillo royo d'angonés han estat espectaculars.


Baixem a dormir al pàrquing del Castell d’Ainsa amb moltes furgos i autocaravanes.+ informació http://www.furgovw.org/index.php?topic=165657.msg1231958#msg1231958

Ruta del dia:

Dissabte 22 d'agost:

Aquesta nit ha fet una  calor que no és normal a L'Aïnsa, 35ºC a les 12h de la nit, després s'ha decadenat una bona tormenta.


Ens hem aixecat plovent o sigui que baixem directes a casa, c’est finit!



Han estat uns dies expectaculars pels Pirineus francesos.

3 comentaris:

  1. Soc el priemr a comentar? Olé! Doncs molta sort en aquesta nova aventura! I les fotos, de primera! Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!!! esperem que us agradi!

    ResponElimina
  3. Gracias por explicar una ruta tan interesante. Bonita autocaravana.

    ResponElimina